El Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC impulsa la creació de la Plataforma Catalana de Nutrients per a una gestió sostenible de l’agricultura i la ramaderia
Europa ha de fer front a la creixent demanda d’aliments de qualitat nutricional, produint-los de manera sostenible i adaptant-se al canvi climàtic. Aquest repte es complica per problemes de contaminació de les aigües i dels sòls. Hi ha una alta concentració de nutrients (nitrogen i fòsfor) en els sòls i en les aigües subterrànies, principalment causada per l'ús de fertilitzants minerals i l’aplicació en excés de dejeccions ramaderes (fems i purins). Aproximadament dos terços dels nutrients presents en aigües superficials i subterrànies poden provenir de determinades activitats agrícoles.
La Comissió Europea s’ha fixat l’objectiu de reduir en un 50 % les pèrdues de nutrients amb vista a l'any 2030, tot garantint que no hi hagi un deteriorament en la fertilitat del sòl. S'espera que aquest objectiu condueixi a una reducció en l'ús de fertilitzants d'almenys un 20 %.
Tot i que la indústria agroalimentària treballa des de fa temps en la gestió responsable del nitrogen i que ja està implementant mesures per reduir la seva presència en el medi, ara també s'està començant a posar especial atenció en la reducció de les quantitats de fòsfor. Malgrat que es genera en menor quantitat, una presència elevada de fòsfor també pot causar problemàtiques ambientals greus.
La Plataforma Catalana de Nutrients
Per fer front a aquest repte, el Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) ha anunciat la creació de la Plataforma Catalana de Nutrients. Aquesta Plataforma permetrà agrupar tots els actors rellevants de la cadena de valor dels nutrients en l’àmbit català. A part de ramaders i agricultors, també en formaran part representants de les indústries vinculades amb la gestió de nutrients, com per exemple, proveïdors de tecnologies i productors de fertilitzants. També hi haurà centres de recerca referents en aquest àmbit, associacions, i l’administració pública. La participació directa de l’administració pública a la plataforma és clau, ja que s’espera que tingui incidència directa en el marc normatiu que afecta la gestió de nutrients.
Per Laia Llenas, subdirectora del CT BETA, “la Plataforma Catalana de Nutrients ha de ser una eina útil per a tothom, i ha de permetre posicionar Catalunya en aquest àmbit”. Per als impulsors de la iniciativa, aconseguir aquest posicionament seria un fet molt rellevant, tenint en compte que el sector agroalimentari és el principal motor econòmic del país.
En els pròxims mesos el CT BETA de la UVic-UCC elaborarà el pla estratègic i el model de governança d’aquesta nova plataforma. A més, “identificarem els actors clau que han de formar part de la plataforma i treballarem conjuntament amb ells per definir els objectius que ha de tenir en els anys que venen”, afegeix Llenas.
Congrés ESPC5: una edició enfocada a la regió mediterrània
El Congrés de la Plataforma Europea sobre el Fòsfor Sostenible (ESPC5) ha tingut lloc els dies 8, 9 i 10 d’octubre, en la seva cinquena edició, a la llotja de Lleida. Es tracta d’un congrés coorganitzat entre el Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC i la Plataforma Europea del Fòsfor Sostenible (ESPC), que ha reunit més de 230 persones, incloent-hi autoritats governamentals europees, empreses pioneres, persones investigadores i altres experts en gestió de nutrients. Ha estat una oportunitat única per debatre el repte de la gestió sostenible del fòsfor amb experts internacionals que han aportat solucions innovadores.
S’hi han tractat temes com la millora de la gestió de dejeccions ramaderes, la generació de biogàs a partir d’aquests residus, o la possibilitat d’obtenir biofertilitzants gràcies als últims avenços tecnològics, la reutilització del fòsfor i el tractament d'aigües residuals. Aquesta cinquena edició de l’ESPC ha tingut un enfocament especial en la regió mediterrània, amb participació d'experts de la Comissió Europea i associacions locals. Hi han intervingut empreses i experts europeus, i també s’hi han tractat temes com la reutilització i reciclatge del fòsfor, el tractament d'aigües residuals, i els plans del biogàs i el digestat de Catalunya. El congrés s’ha conclòs amb visites a dues instal·lacions innovadores de Fertilizantes del Ebro i Bioenergia d'Almenar, especialitzades en la recuperació de nutrients.
Amb les trobades ESPC, la Plataforma Europea del Fòsfor Sostenible vol impulsar canvis positius cap a un futur més sostenible i oferir solucions als reptes actuals de l’agricultura i la ramaderia, aportant innovacions tecnològiques i estratègies de gestió dins el marc de la bioeconomia circular.
Notícies
Un projecte de recerca de la UVic impulsa l'alfabetització mediàtica a través del videojoc ‘Data Defenders’
La UVic-UCC ha participat en el desenvolupament del videojoc Data Defenders, una eina educativa innovadora dissenyada per promoure l'alfabetització mediàtica entre els joves d'11 a 16 anys, finançada pel programa European Media and Information Fund (EMIF), que forma part del projecte de recerca internacional...
Un llibre d'Anna Bonafont i Montserrat Vall recull l'evolució dels estudis d’Infermeria a Vic, que compleixen 50 anys
Anna Bonafont i Montserrat Vall van presentar ahir al Paranimf de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) el llibre Història dels estudis d’Infermeria a Vic, que deixa constància de l’evolució de la Infermeria al llarg de la història de la...
Projectes coliderats per quatre investigadores vinculades a la UVic-UCC obtenen finançament de La Marató 3Cat
Aquest dijous la Fundació 3Cat ha lliurat els diplomes als projectes que finançarà en el marc de La Marató 3cat 2023, dedicada a la “Salut sexual i reproductiva”. Entre els 26 projectes seleccionats, n'hi ha quatre que estan coliderats per investigadores que exerceixen docència o...
Un projecte europeu coordinat per la UVic-UCC estudiarà com millorar l’atenció a la incontinència urinària a les residències de gent gran
La incontinència urinària afecta més de 55 milions de persones a tot Europa. A les residències de gent gran la pateixen més del 60-75 % dels residents. Considerada tradicionalment com una síndrome geriàtrica, repercuteix en la qualitat de vida (física, emocional i social) de les...