Carlo Manzo publica un article a Molecular Cell sobre l’organització d’uns receptors de membrana i el seu paper en el funcionament cel·lular
Els components de la membrana cel·lular són essencials per a la transmissió de senyals entre les cèl·lules. Aquest és el cas del receptor de quimiocina CXCR4 i el seu lligand CXCL12, que formen un sistema clau en el molts processos, com ara el desenvolupament, la producció de cèl·lules de la sang o la resposta immunitària. També estan implicats en la progressió tumoral i les metàstasis, la fibrosi pulmonar, la infecció pel VIH-1 i les malalties autoimmunes. Fins ara ja es creia que l’organització dels receptors CXCR4 en l’espai de la membrana cel·lular, així com els seus moviments, podien tenir importància per les funcions cel·lulars, però aquests factors no s’havien pogut quantificar mai amb precisió.
Un estudi publicat a la revista Molecular Cell, firmat entre d’altres per l’investigador i coordinador del grup de recerca QuBI, Carlo Manzo, ha fet un pas més en l’estudi dels mecanismes que regeixen l’organització d’aquests receptors a escala nanomètrica i la seva influència en la funció cel·lular. L’estudi ha determinat que la formació de petits agregats de receptors, anomenats nanoclusters per la seva petita dimensió (la centmilionèsima part d’un metre), es essencial per aconseguir un funcionament cel·lular correcte.
Les cèl·lules en les quals els nanoclusters no es formen perden la capacitat de senyalitzar i migrar correctament, unes propietats fonamentals per al funcionament d’un organisme. Pel rol que CXCR4 i el seu lligand CXCL12 tenen en moltes patologies, “aquest estudi obres les portes a estratègies terapèutiques, mitjançant l’ús de fàrmacs que limitin o afavoreixin l’agregació molecular, que podrien millorar alguns dels enfocaments actuals”, afirma Carlo Manzo.
En aquest estudi s’ha utilitzat una combinació de tècniques d’avantguarda per dilucidar el paper de l’organització espacial i temporal dels receptors CXCR4 en la funció de senyalització en cèl·lules T humanes. “La nostra principal contribució ha estat en l’anàlisi quantitatiu de les dades de rastreig de molècules individuals i de les imatges de microscòpia de superresolució. Aquesta aportació ha estat clau per comptar quantes proteïnes hi ha de mitjana en els nanoclusters en diferent condicions”, aclareix el coordinador del grup de recerca QuBI
Carlo Manzo ha realitzat l’estudi en col·laboració amb Laura Martinez-Muñoz i Mario Mellado, del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), i amb el grup de recerca Single Molecule Biophotonics de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), liderat per Maria Garcia-Parajo.
Notícies
Un projecte de recerca de la UVic impulsa l'alfabetització mediàtica a través del videojoc ‘Data Defenders’
La UVic-UCC ha participat en el desenvolupament del videojoc Data Defenders, una eina educativa innovadora dissenyada per promoure l'alfabetització mediàtica entre els joves d'11 a 16 anys, finançada pel programa European Media and Information Fund (EMIF), que forma part del projecte de recerca internacional...
Un llibre d'Anna Bonafont i Montserrat Vall recull l'evolució dels estudis d’Infermeria a Vic, que compleixen 50 anys
Anna Bonafont i Montserrat Vall van presentar ahir al Paranimf de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) el llibre Història dels estudis d’Infermeria a Vic, que deixa constància de l’evolució de la Infermeria al llarg de la història de la...
Projectes coliderats per quatre investigadores vinculades a la UVic-UCC obtenen finançament de La Marató 3Cat
Aquest dijous la Fundació 3Cat ha lliurat els diplomes als projectes que finançarà en el marc de La Marató 3cat 2023, dedicada a la “Salut sexual i reproductiva”. Entre els 26 projectes seleccionats, n'hi ha quatre que estan coliderats per investigadores que exerceixen docència o...
Un projecte europeu coordinat per la UVic-UCC estudiarà com millorar l’atenció a la incontinència urinària a les residències de gent gran
La incontinència urinària afecta més de 55 milions de persones a tot Europa. A les residències de gent gran la pateixen més del 60-75 % dels residents. Considerada tradicionalment com una síndrome geriàtrica, repercuteix en la qualitat de vida (física, emocional i social) de les...